エピソード

  • Dvorák, amb la música coral al cor (3/5)

    Dvorák, amb la música coral al cor (3/5)
    2025/02/26
    Avui escoltarem: "La núvia de l'espectre" cantata op. 69 (selecció); "Santa Ludmilla", oratori per a cor, solistes i orquestra, op. 71. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a cappella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció, una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.
    続きを読む 一部表示
    59 分
  • Dvorak, amb la música coral al cor (2/5)

    Dvorak, amb la música coral al cor (2/5)
    2025/02/25
    Avui sentirem: "Duets moravis" op. 32; Psalm 149, per a cor mixt i orquestra, op. 79. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons "a cappella" o amb piano fins a grans composicions simfonicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció: una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.
    続きを読む 一部表示
    55 分
  • Dvorák, amb la música coral al cor (1/5)

    Dvorák, amb la música coral al cor (1/5)
    2025/02/24
    Avui escoltarem: "Stabat Mater" op. 58 (selecció). La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a capella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció: una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.
    続きを読む 一部表示
    57 分
  • Rameau, l'esplendor de la música escènica a França (5/5)

    Rameau, l'esplendor de la música escènica a França (5/5)
    2025/02/21
    Avui hem sentit: "Regne amour" (ària de "Zoroastre"); "Du pouvoir de l'amour" (ària de "Pygmalion"); Suite de danses de "Pygmalion"; "C'est trop soupirer" (de "Les Paladins"); "Les Boréades" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
    続きを読む 一部表示
    1 時間 13 分
  • Rameau, l'esplendor de la música escènica a França (4/5)

    Rameau, l'esplendor de la música escènica a França (4/5)
    2025/02/20
    Avui hem sentit: "Platée" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
    続きを読む 一部表示
    1 時間
  • Rameau, l'esplendor de la música escènica a França (3/5)

    Rameau, l'esplendor de la música escènica a França (3/5)
    2025/02/19
    Avui hem sentit: "Castor et Pollux" (selecció); "Dardanus" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
    続きを読む 一部表示
    1 時間 2 分
  • Rameau, l'esplendor de la música escènica a França (2/5)

    Rameau, l'esplendor de la música escènica a França (2/5)
    2025/02/18
    Avui hem sentit: "Hippolyte et Aricie" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de la Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
    続きを読む 一部表示
    1 時間 17 分
  • Rameau, l'esplendor de la música escènica a França (1/5)

    Rameau, l'esplendor de la música escènica a França (1/5)
    2025/02/17
    Avui hem sentit: "Les indes galants"(selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
    続きを読む 一部表示
    59 分