検索キーワード： ナレーター "Ángel" すべてのカテゴリー

Una magnífica novel·la que reivindica "l'altra guerra" en què van lluitar les dones en les ciutats i pobles de Catalunya durant la Guerra Civil quan els seus homes eren al front. La família Molina, formada pel pare, la mare i cinc filles, abandona la seva València natal per anar a Barcelona, al barri de Sants, on un germà del pare, el tío Miguel, ja hi està instaŀlat des de fa temps. El pare treballa a l'Espanya Industrial i la mare fa de cosidora per a un sastre del barri.

Després de vint anys de no veure's, la Sílvia i en Robert coincideixen en una festa a Barcelona i no poden evitar consumar l'atracció que havien sentit l'un per l'altre a la universitat. El problema és que ara en Robert està casat i viu a Marsella. Tot i que no volen caure en la temptació, el desig acaba guanyant la partida i comencen una relació secreta que, a poc a poc, els anirà absorbint i obsessionant, fins al punt que amenaça de destruir tot el que tenen. Les decisions que hauran de prendre no seran fàcils si volen sobreviure a la passió que els lliga.

La Nora, una nena de dotze anys, viu l'experiència deliciosa d'anar els diumenges al llac, un indret molt bell i tranquil de colors canviants. Hi va amb una colla d'adults, menys el Quim, un nen de cinc anys. Tots tenen els seus anhels; ella els observa i no sempre els entén, però, a causa d'un conflicte entre els grans i de l'audàcia del Quim, l'últim matí al llac la Nora despertarà sobtadament de la infantesa.

Quins són els límits que cal posar als fills i filles i, sobretot, com s'han de posar és una de les preocupacions de moltes famílies. El paradigma de criança tradicional, que tirava d'autoritarisme, d'arbitrarietat i del «perquè ho dic jo» no serveix quan les mares i pares volem establir una relació amb els fills i filles basada en el respecte mutu i la connexió. Tanmateix, ens falten referents i, a més, ens trobem amb una altra dificultat: sovint no tenim clars els nostres propis límits i, sense base pròpia, fem aigües.

Des que es coneixen, l'Elena i l'Armand intentaran desfer-se de tot allò que els té atrapats i recuperar l'espontaneïtat i l'alegria del present. S'adonaran que tenen dret a canviar, a mirar el món de manera diferent de com ho havien fet durant anys, a estimar-se a si mateixos. En definitiva, a concedir-se la llibertat de viure plenament. "Tàndem" és una història sobre la felicitat. No pas la que ens promet un viatge meravellós, ni tan sols la d'escoltar "T'estimo", sinó la que ens anima a pedalar acompanyats i a aconseguir-ne una de més profunda i duradora.

Un relat sincer que mostra que quan necessites escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres. Una dona en crisi s'instal·la en una casa a les muntanyes amb l'esperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s'ajuden, i és així com serà acollida per una família després d'una vivència colpidora.

Les Germanes Quintana tornen disposades a carregar-se qui se'ls posi al davant. Deu sicàries literàries amb una llarga experiència en l'ofici i que són, curiosament, germanes, van rebre, fa alguns mesos, un encàrrec al qual no es van poder negar: cada una d'elles havia de perpetrar un assassinat literari, basat en experiències pròpies o imaginades. Algunes de les nostres assassines han estat delicades, d'altres brutals, d'altres no se n'han sortit o se n'han sortit massa, n'hi ha que ho han fet soles i n'hi ha que han muntat un equip, però, sigui com sigui, totes han imaginat assassinats.

Una corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l'estranger. Vol agafar distància d'una regió de món que l'apassiona i la desgasta, d'una professió que voldria exercir d'una altra manera, i també d'una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l'home a qui havia estimat. L'espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l'ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.

Charity va ser “portada de la Muntanya” quan era petita. No conserva cap record de la seva vida anterior, a banda dels rumors vagues de la gent de North Dormer, un poble allunyat i perdut de tot i de tothom. L’arribada de Lucius Harney, un jove arquitecte de la ciutat, un tediós dia d’estiu, descobrirà a Charity la il·lusió de l’amor i del desig, així com una realitat diferent a la que sempre havia viscut. Tot i aixo, la promesa del somni es veurà molt aviat frustrada pel pes inevitable de la realitat i les seves vicissituds.

La celebració literària d'una generació de dones que són un referent vital. Premi Sant Jordi 2022. Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d'aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s'acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s'atreveixen al més impensable per l'amor d'un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.